elpunt.cat
Els interns de la presó de Tarragona mostren des d’ahir al pati del Palau de la Diputació la seva visió de la història de l’art gràcies al taller de ceràmica del centre penitenciari.
Un tros de la vida darrere del mur de la presó de Tarragona va poder sortir ahir novament al carrer. Per novè cop consecutiu, els interns d’aquest centre penitenciari exposen les obres fetes dins del taller artístic de ceràmica en una mostra que, en aquest cas, es podrà veure fins al 6 de febrer al pati del Palau de la Diputació de Tarragona. Enguany, l’eix temàtic de l’exposició, titulada 3D, és oferir una visió personal i, sobretot, en tres dimensions, de diversos quadres paradigmàtics de la història de l’art que els mateixos presos han pogut escollir. Vermeer, Miró o Van Gogh són alguns dels noms que es poden descobrir passats pel sedàs d’aquests artistes gairebé accidentals.
“Per nosaltres, és molt necessari obrir el centre penitenciari a l’exterior”, explicava el director de la presó tarragonina, Paco Romero. Segons el màxim responsable del centre, l’activitat del taller de ceràmica s’ha convertit en un “senyal d’identitat” de la presó, i amb una qualitat que “no té res a envejar a grans fires d’art”, tal com va destacar el director dels serveis territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Frederic Diego, també present ahir en la inauguració de la mostra.
De fet, entre les propostes que es poden descobrir a la Diputació (en les quals han participat entre una quinzena i una vintena d’interns) n’hi ha de sorprenents. Com l’obra que reinterpreta Las Meninas, de Diego Velázquez, convertint-les en gerres, o una reducció a l’essència de La Lletera de l’holandès Vermeer que va cridar l’atenció de més d’un per la gerra de llet suspesa misteriosament en l’aire. Van Gogh va ser un dels autors amb més èxit –fins a tres interpretacions en la mostra–, tot i que també hi eren presents quadres tan populars com el panell de la Creació de la Capella Sixtina del Vaticà, o Els afusellaments del 3 de maig, de Francisco Goya.
“És un taller en què els interns entren voluntàriament, la majoria sense una experiència prèvia”, detallava el director de la presó de Tarragona. La participació en aquestes activitats no té tampoc cap benefici penal per als presos, tot i que sí de tipus personal: “La majoria són persones que tenen una baixa autoestima i problemes afectius. En aquest taller, però, poden veure que són capaços d’aprendre des de zero a treballar aquests materials, i això els aporta seguretat i valorar l’esforç”, va subratllar Romero. El fet que el resultat d’aquest treball, a més, es pugui exposar al públic aporta encara un altre gra de sorra. “Per a ells, suposa donar més valor a allò que han fet que si simplement reben el comentari d’un funcionari”, relatava l’Olga, la monitora del taller.
L’èxit d’aquesta activitat a la presó tarragonina ha provocat també que tot el personal del centre s’hi hagi acabat implicant d’una manera o una altra. En la mostra, aquesta col·laboració es fa notar en una instal·lació col·lectiva, inspirada en la plàstica de Joan Miró, i que els presos han elaborat íntegrament amb materials reciclables que han anat acumulant els mateixos treballadors de la presó.
Tot i la qualitat de les obres, però, la mostra fa evident també la seva naturalesa atípica. I és que cap dels autors signants de les obres no va poder acompanyar ahir la seva presentació davant del públic. Un llibre per recollir les opinions dels visitants, però, intentarà pal·liar aquesta mancança obrint una petita finestra cap al món a l’altra banda del mur.
