CARTA OBERTA AL CIUTADÀ

Pels representants sindicals què es trobaven tancats Pot ser els ciutadans i ciutadanes d’aquest país no entenen la actuació dels funcionaris de presons durant les últimes setmanes i més concretament la del passat dia 13 de gener. Pot ser la troben excessiva si creuen les paraules del Director General de Serveis Penitenciaris quan diu que protestem per 43 miserables euros i per no perdre dies de lleure.

M’agradaria explicar que la veu que se sentia el divendres a totes les presons de Catalunya era un crit en defensa la de la dignitat d’un col·lectiu, perquè ens sentim humiliats i trepitjats.

Durant l’últim any l’Administració ha ignorat el col·lectiu en general i els seus representants sindicals en particular. Mai un Director General ens havia valorat tan poc i ens havia insultat tant als mitjans de comunicació. Havíem oblidat, com si fos un malson, les èpoques en que l’inefable segon director general portava un intern personalment en el seu cotxe a la tornada d’un permís, quan humiliava el director d’una presó fent-li recollir amb el seu propi mocador les gotes caigudes al terra del cafè d’un intern davant d’altres interns i dels funcionaris, quan ens acusava de tortura en complir les ordres de escorcoll de material tècnic (un ordinador en aquell cas) marcades pel reglament, quan permetia que un organisme privat (el famós “observatori”) fiscalitzés el nostre funcionament intern i donés informació a la premsa.

En les negociacions amb l’Administració durant els anys de bonança econòmica mai acceptaven millores salarials o de condicions de treball obertes i clares, simplement perquè “ens ho havíem guanyat”, sempre es produïren disfressades en complements aliens o actes signades paral·lelament a l’acord oficial. Sempre “de tapadillo” mai com a reconeixement a una feina ben feta.

Han estat masses anys de menyspreu que han esclatat aquest divendres després de que, com a colofó, l’Administració, desdenyant la protesta organitzada a les dependències de la DG i ignorant a tots els funcionaris de presons que durant dos dies esperaven a les portes, es posava en contacte només amb la premsa per informar si la reunió es produiria, quan i en quines condicions.

La Direcció General i el Govern ( independentment dels diferents i successius colors que han tingut al llarg dels anys) com a funcionaris seus que som, ens hauria de protegir, recolzar, valorar i vetllar pel nostre benestar, no només envers el nostre interès, si no de la pròpia ciutadania ja que “la feina ben feta no té fronteres” i qualsevol persona treballa millor quan se la valora.

En comptes d’això, des de que la Generalitat va assumir les competències en matèria de presons, llevat dels primers intents de crear un cos especial respectat i reconegut, se’ns ha tractat com a sospitosos de delictes inconfessables, se’ns ha desacreditat, denigrat i fins i tot deshonrat davant la ciutadania.

Els funcionaris de presons tenim una professionalitat irreprotxable i una dedicació total i per això ens sentim tan profundament ferits per la prepotència de l’Administració, que ha demostrat que les protestes mesurades i ordenades no serveixen per res. La resposta del divendres neix del desànim i de la impotència en veure’ns tant menyspreats.

Com a sindicalistes sempre posarem el benestar del col·lectiu al qual representem pel davant del nostre orgull personal i per això tornarem a seure amb l’Administració les vegades que siguin necessàries per tal d’arribar a un acord, però se’ns fa difícil transmetre als nostres companys el seny què cal per portar aquesta negociació a bon terme. Sense una mostra de respecte per part de la Direcció General pot ser se’ns farà impossible.

Cristina Mérida

Coordinadora

Agrupació Personal Penitenciari CCOO

Esta entrada fue publicada en Noticias. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.