Nota de premsa Tractament

LES RETALLADES CANVIEN EL MODEL DEL TRACTAMENT

PENITENCIARI A CATALUNYA

VALORACIÓ ESSENCIAL I FINALISTA DEL TRACTAMENT A PRESONS

No s’han complert els compromisos establerts entre sindicats i administració; l’administració ha enganyat als sindicats i de retruc aquests últims al col•lectiu de tractament de presons.

En un principi l’administració i els sindicats ens informen amb rotunditat, que la nostra professió es finalista i essencial ja que es fonamenta, com es obvi, en una intervenció personal directa i estable com agents actius incidint en el comportament de l’usuari.

Els conceptes finalista i agent penitenciari els va introduir l’Administració de manera raonable per delimitar funcions essencials. Sense aquest conceptes només queda l’arbitrarietat i discrecionalitat.

De manera sobtada, inesperada, absolutament contradictòria i incongruent manifesten un canvi de percepció inexplicat, valorant que la nostra feina, al contrari que els funcionaris de vigilància, bombers i policia no repercuteix directament sobre l’usuari, i per tant no es mereix la condició d’aquets professionals.

Representem a un col•lectiu amb particularitats diferenciades : tenim un 80% d’interinatge; la mitja de temps treballat en aquestes circumstancies es de 10 anys; treballem colze a colze amb un altre col•lectiu de funcionaris de vigilància (nivel C) que al igual que nosaltres (nivell A i B) treballa amb contacte directe amb l’intern, però aquest col•lectiu manté les condicions que considerem les correctes, pensem que davant els mateixos objectius hem de rebre el mateix tracte ; això a demes de una contradicció, implicaria una pèrdua de valoració pel professionals de tractament (juristes, psicòlegs, educadors, treballadors socials) i de la seva motivació.

El objectiu normatiu basic en el àmbit penitenciari es la reeducació i reinserció social. La nostra intervenció incideix sobre persones d’elevat risc social, i al igual que el funcionari vigilancia es d’elevada essencialitat i no es circumscriveix a un tracte superficial i espontani, sinó regular i intensiu amb intervencions individuals i intervencions grupals diàries.

Cinc hores d’intervenció mínima diària amb contacte directe amb l’intern demostra la implicació del nostre col•lectiu en assolir els objectius que fonamenten el tractament a presons i no pot passar desapercebut ni qüestionat. El treball psicoeducatiu finalista es cada vegada més intens i de major qualitat amb l’aplicació de noves eines diagnostiques, criteris evaluatius i major quantitat d’hores d’intervenció.

Aquestes tasques les realitzem majoritàriament en condicions de treball complicades no tant sols per la perillositat i dificultats de personalitat i psicoeucatives del l’intern sinó pels mitjanstècnics (ordinadors, mitjans audiovisuals) i d’espais.

L’administració penitenciaria a Catalunya a triat un marc psicoeductiu on es prioritza el tractament, i el personal implicat entén que aquesta es la posició correcta si volem que les xifres de reincidència minvin com esta passant en el moment present.

Una cosa tan evident no pot se obviada per l’administració, molt menys quan en un principi i com no podia ser d’una altre manera, sempre ha expressat de forma verbal i escrita la necessitat i essencialitat de la nostra interacció amb el usuari. Abstraer-se d’aquesta realitat inqüestionable bloqueja la finalitat psicoeducativa de la nostra professió i nega el principal punt de referència de l’administració penitenciaria.

Es de justícia complir els compromisos establerts i valorar el nostre treball de forma objectiva de manera que no hi hagin dubtes sobre les nostres funcions i objectius professionals.

Aquesta reivindicació orientarà les accions del personal penitenciari en l’àmbit de tractament.

La Roca del Vallés 23 de febrer de 2012

Esta entrada fue publicada en Noticias. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.